Seguint el camí de la Fràter a Barcelona, l’any 1958, la Fràter es va implementar a Girona. La primera reunió es va fer a la ciutat de Figueres i hi van assistir unes quinze persones atretes pel que havien sentit a dir de la Fràter i dels seus objectius.

A partir d’aquell moment, van començar a reunir-se dues vegades cada mes i el nombre de persones implicades va anar augmentant. Arribat a cert punt, aquest volum els convidà a formar més d’un grup a la mateixa comarca de l’Empordà.

A inicis dels anys 60, es va fer la primera reunió conjunta a la parròquia de Sant Miquel de Pineda (Garrotxa) per, més endavant, anar-se alternant entre diverses parròquies. Donat que el nombre d’assistents, amb i sense discapacitat aparent, seguia creixent, el procés de desdoblament va continuar i es va estendre a tota la diòcesi.

D’aquesta manera va ser com va arribar el moment de crear més d’un grup a la Garrotxa, de posar la seu principal a la ciutat de Girona i d’acabar creant un equip diocesà.

El reconeixement de la Fràter, però, per part del Bisbe de Girona d'aleshores, Narcís Jubany, no va ser fins al 29 de gener del 1966 (Butlletí Eclesiàstic del Bisbat de Girona).

La Fràter de Girona forma part d’un moviment internacional fundat l’any 1945, pel pare François, capellà discapacitat. A Catalunya aquest moviment va néixer fa 60 anys.

La Fraternitat Cristiana Intercontinental de Persones amb Discapacitat (Fràter) és un moviment cristià constituït i dirigit per persones amb discapacitat que assumeixen el seu protagonisme, lluiten per la seva dignitat humana i accepten viure com a germanes, reconeixent les particularitats de cada una.

La Fràter Intercontinental està estesa per quatre dels cinc continents. És avui lloc de trobada, solidaritat i amistat per a totes les persones amb malaltia o discapacitat física i/o sensorial del món, a Europa, Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia.